Com explicar la felicitat a partir de l'ontologia?

Benvolguts,

Què vol dir ser feliç?

...

ABSTENIR-SE: felicitat és gaudir dels petits moments de la vida, veure sortir el sol, etc. La filosofia és una ciència, la més sublim per cert, i no un passatemps o un tractat de moral combaiana.

La felicitat sorgeix, des del meu punt de vista, del ser, d'allò que és, d'allò real, i és activa El ser s'autoexplica, s'autolegitima i té com a meta última si mateix: l'objectiu de ser és, precisament, ser. Per tant, la felicitat es satisfà i s'acontenta en els propis límits de la seva definició estricta.La felicitat és la certesa absoluta per la qual jo sóc jo, si, i només si, el meu concepte perfecte es plasma fidedignament en el món físic sense necessitat de propietats característiques. No necessito res més per "ser" jo. Exemple: no és que m'agradi dedicar-me a la història, és que JO sóc JO des del moment que sóc historiador.

En canvi, la tristesa neix del desig, d'allò que no és, d'allò irreal, i és passiva. És negativa aquella cosa que no té confiança en si mateixa i que per tant ha de buscar a les palpentes un suport fals i aferrissar-s'hi desesperadament per legitimar (aparentment) la seva existència (en tant que apareix), que NO essència (onto-). El jo no és res més que la suma, la pura i simple acumulació d'adjectius descriptius. Exemple: m'agrada dedicar-me a la història, però no és EN mi, no forma part del meu ser. És una cosa que em descriu, però no em caracteritza.

Josep