Què és l'amor?

La cultura implica l’acceptació d’unes normes artificials, d’un cert maquillatge sobre la naturalesa de les coses. Per exemple: fa calor, i em ve de gust anar despullat pel carrer. Però el pacte social em diu: doncs t’aguantes i vas vestit. Dissimules, en definitiva, l’estat salvatge de les coses. Quelcom semblant succeeix amb el concepte de desig. Segons el DIEC: Ésser atret per alguna cosa fins al punt de voler-la posseir. El pacte social, per interessos pràctics, ha suavitzat el significat profund d’aquestes paraules, donant un rostre humà, racionalitzador, en definitiva: “normal i corrent” al fet de desitjar i eludint qualsevol conseqüència moral. Doncs bé, el primer que hem de fer avui és retirar aquesta màscara de civilització i analitzar l’essència íntima del desig. Un retorn a l’estat natural: els anhels de Romeu cap a Julieta, d’ Amancio Ortega cap als diners, de Descartes cap a les matemàtiques, són essencialment equivalents als d’ un tigre cap a la seva presa.

Dit això, entrem a analitzar què és el desig. Fixem- nos què intervé:

SUBJECTE QUE DESITJA -> OBJECTE DESITJAT

Subjecte i objecte. Dos elements independents, A i B, que per les lleis físiques, mai es poden unir. No obstant això, A sent un impuls d’unió cap a B. Es vol fusionar amb B perquè troba en B el seu camí cap a la felicitat suprema. Romeu es vol fusionar amb Julieta, Amancio Ortega amb els diners, el tigre amb la presa... No entraré en els motius, ja que es troben subjectes a la circumstància superficial (avarícia, gana, amor, set, impuls sexual...).
Però com hem dit abans, les lleis físiques no permeten que jo, de cop i volta, em fusioni amb aquell Ipod. Heus aquí quan neix la frustració, l’angoixa... perquè el camí cap a la felicitat s’ha vist obstruït.

SUBJECTE QUE DESITJA -> ////////////// OBJECTE DESITJAT

Necessitem eradicar la frustració generada, perquè sinó seguiríem tota la vida patint, oi? Doncs per tal d’aconseguir-ho, la nostra ment engega un procés de DESTRUCCIÓ de l’objecte. La desaparició de l’objecte, a nivell físic o mental, és la solució per a tornar a l’estat de normalitat i no desitjar oi? Si tens gana => menja => ja no tens gana. Ara bé, quin és el CAMÍ, l’ instrument, que utilitza la ment per destruir mentalment aquest objecte? La més eficaç és la sensació de POSSESSIÓ (és a dir: matrimoni, compra de l'objecte desitjat...). El verb tenir no és altra cosa que la destrucció de l'objecte per part del subjecte; mitjançant la il·lusió, la fantasia, segons la qual l'objecte ha entrat a formar part dins del subjecte.
Mirem diversos exemples per materialitzar aquest procés: l’acte sexual, el menjar, el beure... fins i tot els videojocs!! Us hi heu fixat que sempre tenen com a objectiu: DESTRUIR? Fins i tot els nens petits, (pseudo)miralls de la innocència, no sols es diverteixen, sinó que necessiten, ferotgement, matar el marcianito del videojoc (que pobre bèstia, no els hi ha fet res!) per obtenir plaer (=guanyar la partida). Aquesta macabra realitat tira per terra les teories utòpiques (i liberals) de Rosseau sobre el bon salvatge.

Saciar significa eliminar la presència d’aquella cosa que ens rondeja pel cap. Significa matar en potència.

I ara que ja sabem què és el desig, podem començar a pensar: què és l’amor? (tal i com diu el títol). Jo només puc respondre: que maca que és la filosofia. Oi?

JOSEP